Reconstitució

Inventàrem un tacte nou, aquella nit.

L’únic testimoni del truc de màgia,
una estança de lliteres de ferro
i rajoles gastades.

Vas llançar matalassos vells al bell
centre d’aquell no-res, i més nusos que mai
nuàrem l’ànsia de retrobar-nos.

Sota l’esclat de lluna del llum d’emergència
atuïrem la urgència d’estimar-nos.
El lloc era ara recollit i just.
Va ser altre cop el millor cop.

Així originem, cada dia,
religió sense dogma, nous noms
per dir marit, esposa o fills.

Pioners tenaços amb llars distants
engendrem la nova llar de foc que
ens empara.