Per la meva, de mare
Porque el olvido es chinarse las venas
perder la primavera, buscar lo perdido,
quitarse los muebles de la cabeza,
soñar que despiertas en un barco hundido.
Estopa
I la veu digué: viureu molts anys,
però mancats del do de la paraula,
i no podreu anomenar la poma,
ni l’espiga, ni els mars, ni el cel, ni res.
I anireu oblidant els qui estimeu
i al capvespre no sabreu més qui sou.
Oh vella, oh trista Europa!
Nascuda d’Agènor i Telefaassa,
néta de Posidó. Mare dels fills
i dels germans i dels fills dels germans,
i mare de tots aquells qui t’habiten.
Un hivern massa cru et clivella el sòl,
Volga i Danubi ja no baixen plens,
i encara ens acusen tirans, d’haver
malbarat el fruit d’altres estius.
Oh vella, oh trista Europa!
No trobes respostes al pervers fum
del laberint on vius i has de cedir
memòria i enteniment fingint
que reposes al pou del teu esguard.
Oh vella, oh trista Europa!
Torneu-me el tresor, torneu-me l’olor
primaveral de terra i herba xopa.
diumenge, 22 d’abril del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
