diumenge, 26 de desembre del 2010

Camel Trophy

La bossa o la vida,
m'increpava, sever, el doctor.
A la butxaca de l'infern,
què hi duus a dins?
La petaca o la vida.

Ofec que em tensa l'ànsia,
malenconia que cantava el ionqui.
Quin dol estrany.
Que imbècils, els llums de Nadal!

Cap on desvio la mirada?
Què faré ara amb les mans?

Quin cant més poderós
el d'aquestes sirenes;
em tempten a ofegar-me
contra el rocam.

Psicodèlia! Psicodèlia!,
diu el tam-tam del cor.

Disbauxa intravenosa,
incontinència.
No fumen els poetes de Mallorca
i tampoc no tenen cap mesura.

Torneu-me ara la joventut,
que voldria dilapidar
la salut sobrera.

dijous, 16 de desembre del 2010

El moll de l’os

Nina Hagen n’ha fet cinquanta cinc,
Almodovar en té més de seixanta,
l’edat que tenia sempre el meu avi.

Tinc una filla que es miren els nois
i jo encara li daria la mà.

El temps és la inèrcia d’un transatlàntic
sembla que no es mogui quan ja ha fugit.

Al meu germà petit li han extirpat
un càncer, res greu, diuen, avui dia...

Ai, Gil de Biedma, que anava de veres.

Serem, amics meus, algun dia adults?
O farem un salt de joves a vells
sense el farcit, el tall, sense saber-ho.


Quan m’acabi vull morir satisfet,
durar un xic a l’enyor dels estimats
adobar la terra, fer-la més fèrtil,
no esperar més que la vida viscuda,
follia de segons irrepetibles.

dimarts, 14 de desembre del 2010

Loteria

Li havia costat deixar enrera
les adiccions per empendre
una vida sana, i nova.

Encara recordava viu
el pesigolleig neuronal
exigint-li substàncies, vapors.


Diuen que, anys després,
quan la fotuda rifa de la mala sort
va disparar-li un càncer,
llençà la tovallola,
esquixant-ho tot de metàstasi.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Reconstitució

Inventàrem un tacte nou, aquella nit.

L’únic testimoni del truc de màgia,
una estança de lliteres de ferro
i rajoles gastades.

Vas llançar matalassos vells al bell
centre d’aquell no-res, i més nusos que mai
nuàrem l’ànsia de retrobar-nos.

Sota l’esclat de lluna del llum d’emergència
atuïrem la urgència d’estimar-nos.
El lloc era ara recollit i just.
Va ser altre cop el millor cop.

Així originem, cada dia,
religió sense dogma, nous noms
per dir marit, esposa o fills.

Pioners tenaços amb llars distants
engendrem la nova llar de foc que
ens empara.