Qui s’equivoca tant?
Qui té tanta raó?
A qui faig cas?
Quin dels déus protectors
que em governen vetlla, avui, per mi?
Navego per aigues incertes,
i és tan immens l’oceà que m’envolta
com el sac de llàgrimes que m’estreny el pit
i no sé fer esclatar.
No et durà enlloc aquest camí, m’exhorteu tots.
La brúixola m’assenyala un nord tan roent
que desfà la cera del seny.
Sé que no hi ha premi ni càstig,
però un sol de bondat estampa a l’horitzó
un color que m’apressa a viatjar
encara més enllà.
dilluns, 7 de novembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
