La bossa o la vida,
m'increpava, sever, el doctor.
A la butxaca de l'infern,
què hi duus a dins?
La petaca o la vida.
Ofec que em tensa l'ànsia,
malenconia que cantava el ionqui.
Quin dol estrany.
Que imbècils, els llums de Nadal!
Cap on desvio la mirada?
Què faré ara amb les mans?
Quin cant més poderós
el d'aquestes sirenes;
em tempten a ofegar-me
contra el rocam.
Psicodèlia! Psicodèlia!,
diu el tam-tam del cor.
Disbauxa intravenosa,
incontinència.
No fumen els poetes de Mallorca
i tampoc no tenen cap mesura.
Torneu-me ara la joventut,
que voldria dilapidar
la salut sobrera.
diumenge, 26 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
