El balneari

Agombolada en aquesta piscina calda,
on no hi cap cap dolor i on es desfan els nusos,
neda una parella de braçades snobs
i abraçades sospesades; i una familia
alemanya, de rossos cadells, amb el pare
de rialla elàstica que encara s'eixampla
en acostar-se la ninfa mare alemanya.
Neda la barba blanca de l’avi alemany
-ai Mastronianni, que ja fa dies que ets mort-

Tot ho volieu i tot ho teniu
al balneari del mediterrani.

És el pi més torçat qui retalla el cel net
de la tarda d’hivern. I que bé que s’hi està
dins de l’aigua calenta si a fora hi fa fred
i pugen les bombolles amb mi a respirar.


Dimecres passat, a la vuit-cents trenta sis,
Carmina, amb catorze anys de punts suspensius,
serrava les dents i em demanava, fluixet,
un poc de morfina per soportar el dolor.

Hi ha tot de nens tatuats amb foc, ja per sempre,
en algun lloc, remot i fosc, del meu cervell.