Li havia costat deixar enrera
les adiccions per empendre
una vida sana, i nova.
Encara recordava viu
el pesigolleig neuronal
exigint-li substàncies, vapors.
Diuen que, anys després,
quan la fotuda rifa de la mala sort
va disparar-li un càncer,
llençà la tovallola,
esquixant-ho tot de metàstasi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Joooder!!!. De tan negre tan negre... això es pensa però no es diu, nen ! Yo no sé cómo se te quedó el cuerpo después de escribirlo, però jo m'he ginyat viu.
nen, ets un capullu angelical!
Publica un comentari a l'entrada