Nina Hagen n’ha fet cinquanta cinc,
Almodovar en té més de seixanta,
l’edat que tenia sempre el meu avi.
Tinc una filla que es miren els nois
i jo encara li daria la mà.
El temps és la inèrcia d’un transatlàntic
sembla que no es mogui quan ja ha fugit.
Al meu germà petit li han extirpat
un càncer, res greu, diuen, avui dia...
Ai, Gil de Biedma, que anava de veres.
Serem, amics meus, algun dia adults?
O farem un salt de joves a vells
sense el farcit, el tall, sense saber-ho.
Quan m’acabi vull morir satisfet,
durar un xic a l’enyor dels estimats
adobar la terra, fer-la més fèrtil,
no esperar més que la vida viscuda,
follia de segons irrepetibles.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada