Pusil·lànime

 
Ma mare no en deia agent comercial;
en deia viatjant o corredor,
sense opulències.

Quan es fa fosc i a la ràdio del cotxe
parlen de futbol, comença a fer fresca,
un client t’ha enllestit amb arrogància,
supliques al GPS que et dugui
a l’hotel, i l’última veu amiga
era d’una hostessa plastificada
en baixar escopetejat de l’avió,

l’enyor íntim dels fills t’avergonyeix,
i en un calaix en deses les mirades
orgulloses d’haver un pare valent,
que viatja lluny i que parla amable
amb tothom.