Cruïlla

               Per la Sandra                       

Nena valenta, et vas forjar un futur que t’era advers.

Ara, dona nova, se t’esberla l’ànima i no saps
triar entre la roca dels ancestres que et bull a la sang
o el quitrà de la ciutat que t’ha desvetllat catedrals
de sapiència.

                    El mar que separa els dos camins
et sembla immens i t’ofega el neguit de no saber mai
on deixar les maletes.

                   No et puc asserenar l’insomni
però deixa’m lloar-te la certesa del rumb tossut.

Recorda sempre la teva àvia, madona de Torralba,
que no va poder triar, entre donar gra a les gallines
o llevar blanques llàgrimes de serigot al formatge.